1 embogir pertorbar trastocar trastornar el cap (o l'enteniment) o simplement trastornar testavirar guillar fer girar el cervell alienar fer perdre el seny (o la raó, o l'enteniment) enfuriar, fer tornar com boig per la ira. esborneiar(Alc.), íd., per una passió. 2 (enfollir-sepron.) tocar-se [...]

1 desconcertar trastornar desorganitzar descompondre espatllar esbordellar aixafar la guitarra(a algú), desbaratar-li els plans. esqueixar la grua esguerrar (o aigualir) la festa 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desmanegar tudar averganyar avariar atrotinar. Els anys han atrotinat aquesta màquina. menyscabar desconjuntar desllorigar esvinçar estropellaro atropellar esgavellar destrossar desbaratar esguerrar cagar-la, espatllar un negoci. Cp. trastornar, danyar 2 (espatllar-sepron.). Dislocar-se un membre o un [...]

1 Produir una impressió en l'ànima. trasbalsar tragirar trastornar, afectar pregonament, especialment una cosa desplaent. emocionar impressionar commoure feriro colpir(fig.), afectar dolorosament o desagradablement. 2 Produir una cosa un efecte qualsevol en una altra. alterar, canviar, gravar [...]

v tr 1 [la quietud, la serenitat] turbar, conturbar, alterar, perturbar, trastornar. Aquell accident li va torbar l'enteniment, aquel accidente le turbó el juicio. 2 turbar, alterar, perturbar. No torbis la calma de la nit!, ¡no turbes la calma de la noche!3 [distreure] distraer, entretener. No el [...]

1 moure, sotragar. 2 Esp. Desvetllar una emoció. emocionar(->) impressionar (->) colpir afectar trasbalsar entendrir trastornar alterar torbar espantar(fig.). Espanta de veure la misèria cultural d'aquest poble. immutar arribar al cor tocar el cor partir(o trencar) el cor [...]

] desfigurar, trasmudar. El terror descompuso su cara, el terror desfigurà la seva cara. 6 fig trastornar. Me descompone ver que aún pasan cosas como estas, em trastorna de veure que encara passen coses com aquestes. 7 fig desbaratar. Descomponer el vientre, desbaratar el ventre. 8 fig regirar. Descomponer el [...]

desarreglar desarranjar desajustar desorganitzar esgavellaro desgavellar desbaratar esvinçar tragirar trastornar desendegar desguitarrar desballestaro desemballestar desacordar desagençar desendreçar esbadinar(≠ esbadiar) desmarxar, destruir el bon ordenament o funcionament d'una cosa [...]

social. trastornar, alterar profundament l'arranjament, el bon ordre, el funcionament d'alguna cosa. La vida que fa li ha trastornat la salut. 2 Fer que una cosa sigui altra que no era abans, mudar-ne la naturalesa. desnaturalitzaro desnaturar, alterar profundament una cosa, fent-li perdre les [...]

1 tribular(≠ atribolar) adoloraro adolorir acorar conferir desconsolaro desconhortar consternar contristar desolar(fig.) turmentar(fig.) fer pena omplir d'aflicció (o de pena, o de dol, o d'angoixa) afectar trasbalsar trastornar trencar el cor rosegar el cor. Aquesta pena li rosega el cor [...]